Comentarios

Humor salmón — 2 comentarios

  1. La colección del crítico de arte Rafael santos Torroella en la que hay cuadros de Miró, Dalí, Tàpies, Picasso y Frida Kahlo, entre otros, con un coste de 3.9 millones de euros, uno por debajp del precio de tasación, está destinada a exhibirse en la Casa Pastors (antigua sede de la Audiencia Provincial) que se quiere convertir en el Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona.

    bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
    traduccions | subscripcions | publicitat
    edició digital | hemeroteca
    qui som | agenda de serveis | contactes
    11/01/2016
    CASA PASTORS O CENTRALITAT
    ricard planas i camps

    Després de més de vint anys reivindicant per part dels sectors culturals un museu i centre d’art modern i contemporani de referència a Girona, el projecte de la Casa Pastors, al cor del barri vell, pren embranzida gràcies a la tossuderia cultural de Carles Puigdemont, alcalde de Girona. “Convertir-la en un punt de referència de l’art contemporani del sud d’Europa, aquest és un dels objectius centrals”. Polèmiques i adquisicions de fons a banda, que donarien per més d’un reportatge, queda clar que l’aposta per l’art modern i contemporani és ferma i és una oportunitat que, com apunta el polític català “no podem desaprofitar de cap manera. S’havia parlat de construir un Bòlit, però aquest projecte constructiu suposava una inversió en un edifici que, amb la Casa Pastors, ja tenim en part solucionat. Les condicions de l’edifici, els seus metres quadrats, la seva ubicació… fan de la Casa Pastors el lloc idoni per projectar encara més el nom de la ciutat. Aquí tindran cabuda les col·leccions de Santos Torroella, les que controla l’Ajuntament de Girona, que en aquests moments no podem exhibir per manca d’espai i altres que vindran.”

    Però la idea de la Casa Pastors, que està reforçada per l’estudi preliminar fet per l’historiador i crític d’art Jordi Falgàs, és donar cabuda a necessitats que té la ciutat i que podrien tenir un marc idoni a l’edifici, com pot ser un centre d’estudis, espais per a exposicions temporals, sales de conferències, espais per potenciar la divulgació dels creadors locals i forans… “Un conjunt d’accions que posarem a consens amb el sector, sovint massa castigat per la crisi i per impostos, com l’iva, intolerables” puntualitza Puigdemont. També s’ha estudiat molt a fons “la connexió amb el Museu d’Història. Els estudis dels arquitectes Fuses & Viader no veuen cap problema per poder connectar els dos edificis per crear una oferta extraordinària en matèria artística: el Museu i Centre d’Art Contemporani de la Casa Pastors i el Museu d’Història de la Ciutat”, afirma el polític i periodista.

    No descarta la possibilitat que el capital privat entri a formar part del projecte a través d’un patronat o fundació. “És, no ho oblidem, un projecte de ciutat, un projecte engrescador, i ben segur que hi ha empreses o fundacions interessades en una Casa Pastors que està situada en un lloc immillorable, al davant de la catedral, que és visitada per milers de persones i que trobarien en l’antic edifici de l’Audiència un lloc ideal per complementar la seva visita a la ciutat”. Una ubicació que és un luxe però que també obre el debat sobre si cal tensionar llocs amb molta densitat de visitants o, per altra banda, aquests espai, ben racionalitzat, amplifica i multiplica sinergies impensables a altres indrets de la ciutat.

    Carles Puigdemont no vol posar data a la finalització del projecte. “És molt important i hem d’anar pas a pas. De moment, a la Casa Pastors ja s’hi ha fet una exposició dels artistes gironins. Ara, s’hi està exhibint l’obra de l’Enric Marquès. Estem treballant en el projecte arquitectònic, que seria interessant obrir-lo a concurs públic internacional, com fan les grans capitals mundials, ja que volem que sigui un lloc emblemàtic, de reclam i amb un plus de modernitat.” No oblida, però, que “cal ser molt curosos pel que fa a la programació. Cada temporada hauríem d’oferir una exposició de primer nivell. Hem de ser capaços de fer-ho, ja que, si no és així, difícilment podrem tirar endavant el projecte”. El polític i periodista no descarta complicitats amb “el Museu Dalí, el Museu d’Art de Ceret i amb altres centres del corredor mediterrani, que, ben segur, serviran per potenciar el projecte. A part, el Macba ja s’ha mostrat predisposat a cedir-nos peces de la seva col·lecció”.

    Durant una visita que hi va fer Bonart, Carles Puigdemont insistia en el fet que “Girona no pot deixar passar aquest tren i menys amb les connexions ferroviàries que tenim actualment. Diuen que el projecte té un cost econòmic elevat, però sense haver de construir un edifici el cost es minimiza d’una manera evident. A més, la Generalitat de Catalunya ens ha cedit gratuïtament la propietat del 50% proindivís”. Així mateix, creu que la Casa Pastors liderarà una reconversió de l’oferta museística de la ciutat, que serà el punt de partida d’un pla que col·loqui Girona en un lloc privilegiat dins de l’oferta artística del sud d’Europa. Una reconversió que la ciutat té pendent amb un altre element clau a nivell museístic: la gestió de les col·leccions d’art que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona tenen allotjades al Museu d’Art de Girona, que té una gestió compartida amb el Bisbat de Girona i que sempre ha tingut clars i obscurs evidents.

    A les imatges, Noia asseguda de Pablo Picasso (Fons Santos Torroella); Carles Puigdemont, alcalde de Girona a la Casa Pastors (Foto Claudi Valenti); Silenci de Mayte Vieta i Autoretrat d’Enric Marqués.